Avui hem arribat a Kochi, ciutat costanera de l’illa de Shikoku, amb una intenció MOLT clara: anar a la platja, prendre el sol i banyar-nos en aigües del pacífic. La platja més famosa és Katsurahama però no és apta per a banyistes així que ja havia quedat descartada.
Només arribar a l’estació de Kochi, ens ha rebut un home de l’oficina de turisme repartint-nos mapes i tot tipus de fulletons. Li hem preguntat per alguna platja on es pogués nedar i ens ha recomanat anar a la platja de Tanezaki, al poble de Yasu.
Abans d’arribar a la platja les converses giraven entorn a especular com es comporten els japonesos a la platja. En general, a qualsevol indret del país, hem vist que hi ha poca cultura de l’oci (més enllà de practiques ludòpates com el “pachinko”) i que tot està tan pautat i ple de normes que l’ambient és carrega d’un ambient un pèl angoixant.
Un cop a la platja, hem trobat grupets de persones a les tovalloles, i algunes altres que es banyaven a l’aigua. La part curiosa ha estat que la gran majoria ho feien amb flotador! Semblava com si només alguns sabessin nedar. Amb una certa freqüència, se sentia la veu d’una dona a través dels altaveus del passeig: pensem que devia recordar normes, que és el que fan tothora, i quan no se sentia la dona xerrar, se sentia un fil de música… així que ha estat difícil relaxar-se amb el so de les onades perquè gairebé no se sentien. També ha estat curiós el comportament d’alguns grups d’adolescents japonesos: uns que ens han ofert beguda sense solta ni volta (una mica sospitós en un país on les mirades ens ignoren tret quan ens miren de reüll) i uns altres que ens han enviat un col·lega a dir-nos, en un anglès molt preassajat, “I am from Japan”; ha estat d’agrair, car no ho hauríem dit mai, tu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada