Qui diu que a Akihabara cal anar-hi amb temps per poder descobrir l’essència més allà dels rètols lluminosos que coronen els edificis té raó. Cada edifici compta amb un munt de plantes de productes especialitzats en anime i merchandising de les sèries. Ha estat una decepció no trobar res de material de les sèries que a Catalunya han estat mítiques com Dr. Slump o Musculman, i hem descobert que cal anar en compte perquè de seguida que et distreus comences a veure figures femenines amb poca roba que llueixen a prestatges i aparadors esperant que otakus japonesos les comprin. El pitjor és que, sovint, només a un parell de passes més s’amaga – això d’amagar-se és una manera de parlar perquè sempre són ben visibles- un apartat dedicat a objectes amb temàtiques perverses. També hi ha botigues d’electrònica, però per contra del que pensàvem, aquestes botigues d’electrònica són lluny de la tecnologia punta que caracteritza la potència nipona:tenen productes corrents i molt massificats. En alternança amb els comerços hem trobat una gran quantitat de centres recreatius, plens a vessar de joves i adults que aprofiten el temps lliure jugant a videojocs per desfogar les tensions que els fa acumular una societat que es regeix per normes molt estrictes.
En tots aquests locals el públic majoritari és masculí: les noies són minoria, tot i que al carrer n’hi ha moltes que, disfressades de “nenes cambreres boniques” ofereixen als passejants d’entrar a un meido kissa. En són moltes, que criden “konnichiwa, onegaishimasu” mentre reparteixen publicitat, però ningú se les escolta… semblen transparents.
Botigues antigues de productes "ganga", amb les taules al carrer.
Escales amunt i avall: la propaganda envaiex parets i baranes.
Atenció al nom del joc: del tot escaient, no?
Arrenglerats, a prop... però hi van sols, juguen sols... Alienació?
Fugint de la solitud? Tabac, beguda i videojocs.
Akihabara, fassanes aclaparadores.