A la majoria de gent li agraden els llocs tranquils i relaxants, encara que sigui tan sols un dies a l'any. Molta gent aprofita alguns dies lliures per visitar spas ja siguin urbans o hagin de fer quilòmetres per anar a algun poble perdut. És cosa bona pel cos i per la ment.
Els micos no són pas tontos i també els agrada aquest "rotllo".
Aquest matí ens hem llevat i, després d'un esmorzar japonès que no hem pogut acabar-nos (amb prou feines l'hem tastat, qüestions de xoc cultural) l'home gran del Ryokan ens ha dut en cotxe fins l'inici del camí que porta al parc dels micos. Anata wa shintetsu deshita. (Ell ha estat molt amable). Des d'allà hem caminat una estona i un cop pagada l'entrada ens han sorprès els primers micos campant al seu aire, estirats al terra, jugant i netejant-se les puces. Hem vist com es banyaven a l'Onsen a l'aire lliure i al riu, i també com la Mos sobrevivia a l'atac vacil·lant d'un "babymico" emprenyat perquè ella no respectava la distància de seguretat.
A la tornada, de camí a l'autobús... hem ensopegat amb un temple que semblava aparegut per pura màgia.
Demà ja marxem cap a Kyoto, prèvia parada a Matsumoto!
Durant el camí hem trobat cartells d'avís amb les . que hi podíem trobar, inclosos els de perill per serps verinoses.
Una mona entre micos
Temple de Kogyoji
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada