Des de la nostra humil perspectiva de viatgeres, sembla que la vida quotidiana del japonès - de la japonesa encara més- està infectada de normes. Si bé és cert que una gran part ajuden a la convivència en un territori superpoblat, n'hi ha que tan sols es justifiquen per la pròpia necessitat de la norma. Quan els veus caminar per una estació, per exemple, semblen formiguetes, o ovelles del ramat, que es sorprenen - i s'espanten- quan el turista fa algun moviment inesperat encara que per a nosaltres sigui una fotesa.
Aquestes normes estan penjades pertot en format cartells, i la fascinació dels japonesos per tot allò "bonic", "mono" els porta a dissenyar cartells d'allò més dolços per a una gran varietat de les normes que els regeixen.
Un exemple és aquest cartell que vam trobar només entrar a l'Onsen de Kakunodate (diferent al del Ryokan on ens hem allotjat, més auster però tan interessant o més que l'altre, ja que ens vam poder barrejar amb les iaiones autòctones) on en Yutarou explica de forma molt i molt entenedora com comportar-se en un Onsen. Per a nosaltres va ser útil perquè era el primer Onsen al que anàvem, però... crec que si ja ho sabés... veure tanta norma m'acabaria asfixiant. Encara que la disfressin d'entranyable perquè sembli tot més "kawai". És la versió oposada del "la letra con sangre entra" però la finalitat continua sent explícita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada