Ara, la meva habitació és exactament com ha de ser l'habitació d'algú que és a punt d'embrancar-se en un viatge. El que fins fa unes poques hores eren dues cadires de l'Ikea ara són dos muntanyes de pantalons, samarretes, vestits d'estiu, sabates, accessoris personals... A l'escriptori, escampats, els carregadors de càmeres, mòbils i mp3, el diccionari d'imatges, la guia de viatges, el llibre de lectura i altres documents esperen el torn d'embotir-se a una motxilla que no ha d'excedir els 20 kg - i puc assegurar no passarà dels 11 kg no fós que m'enfonsés terra endins tan bon punt trepitgi sòl nipó-. Dins el meu cap, l'equipatge que no ocupa espai però que és el més important: les ganes de viure noves experiències, descobrir i aprendre; és el que, qualsevol qui viatgi mai ha d'oblidar d'endur-se.
El temps s'esgota de pressa...
Demà passat ens enlairarem i creuarem mig cel fins arribar al Japó. I amb una barreja de perplexitat, emoció i curiositat, em pregunto a mi mateixa: Què ens hi espera, més de 10.000 quilòmetres enllà?
ON THE ROAD. Ruta en carretera per Escòcia. [Estiu 2013] 37.440 MINUTS AL JAPÓ. Ruta per Hokkaido, Honshu i Shikoku. [Estiu 2010]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada