De seguida vam trobar una placeta que donava entrada a uns carrers petits on es
congregaven diferents restaurants: tots ells petits i que cuinaven algunes especialitats.
Tots feien molt bona pinta, però ens vam acabar decidint pel de Tempura. Vam sopar
tempura, soba i shabu-shabu, una carn que has de col·locar en un bol d’aigua bullint i
després sucar en una salseta perquè agafi bon gust. Els cambrers eren molt macos, i
la gent se’ns anava acostant per preguntar-nos d’on érem, etc. Va ser genial practicar
japonès amb gent simpàtica, no em pensava que aconseguiria entendre’m amb la
gent. Tot i que també ens va incomodar l’actitud d’alguns homes que anaven molt
beguts i que van resultar ser molt masclistes i irrespectuosos.
Al matí, ens vam llevar aviat i vam caminar en direcció al barri de Motomachi, amb el
Hakodate-yama (334 m al darrere). Vam pujar-hi en telefèric, que tenia una gran estabilitat i
va fer el recorregut en 2 minuts: enginyeria japonesa. Allà, vam comprovar com el
rotllo “Kawaii” arriba a totes les coses de la vida nipona: ens vam fer una foto posant
les cares en un cartell del telefèric animat.
La tornada fins a l’estació la vam fer en tramvia, després de comprar una mica
deteca per dinar al supermercat. Una estona de botigues, vam entrar a una de roba
guapíssima on vam trobar una noia molt simpàtica amb qui també vaig poder tenir una
conversa en japonès i ja vam fer via cap a l’estació a agafar el tren cap a Sapporo.
Bars petits amb terrassa
Memoria historica
Sabatilles a les portes de les cases
Tramvies a Hakodate
Pujant el carrer els nostres ulls es troben inesperadament amb aquest temple
Vistes de Hakodate des de la muntanya
Estan bojos per tot el que es KAWAII, i nosaltres ens deixem arrossegar de pressa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada