Kyou watashi wa 4 ji ni okimashita / Avui m'he llevat a les 4 de la matinada

Quan l'alarma del mòbil ha trencat el silenci de l'habitació, eren les quatre de la matinada. Ens hem aixecat amb els ulls entreoberts i després d'una dutxa regeneradora hem sortit del hostel camí del metro. La parada més propera al nostre allotjament és la de Tawaramachi, de la Ginza line, on hem pres el "chikatetsu" tot fent intercanvi de línia a Ueno fins aTsukiji.

Qui vol visitar la llotja de peix de la ciutat ha de matinar: totes les guies informen que per poder assistir a la subhasta de peix cal arribarcom a molt tard a quarts de sis, ja que a les 6:30 ja acaba.

Hem caminat el tros des de la parada de Tsukiji molt de pressa, i aviat hem reconegut les imatges que havíem vist del mercat: una explanada de camions amb un munt de carros motoritzats que serpentegen línies invisibles mentre transporten peix des d'un costat a l'altre.

Amb molt de compte de no ser atropellades i esclafades per un d'aquests carros que circulen sense cap norma, hem arribat al davant d'on es fa la subhasta. Hem pogut veure com els compradors envoltaven uns homes que a crits, devien recitar els preus proposats. Això ha durat poc, però. La veu rogallosa d'un home irrespectuós i amb cara de pocs amics ens ha fet fora amb un japonès que s'entenia perquè el llenguatge corporal era indiscutible: fèiem nosa!

Hem girat cua durant una estona, i ens hem col·locat en un altre punt on ningú ja no ens ha fet fora. Des d'allà, hem pogut veure el ritme frenètic d'una jornada laboral que comença molt aviat i que executen homes d'edats molt diverses. Ens ha sorprès veure la quantitat d'homes grans - passaven dels 60 anys- que treballaven tant com un jove de vint-i-quatre. La majoria estaven concentrats en la feina, i tot i que posant-nos en el seu lloc entenem que deu ser molest rebre visitants mentre es treballa, hem pogut despertar petites simpaties tot dient "ohayou gozaimasu" (bon dia) amb un somriure a la boca.

Després, i abans de marxar, hem fet una volta per les parades del mercat on es vénen peixos i crustacis d'una infinita varietat, sense relaxar-nos perquè el perill de ser atacada per un carro era sempre inminent.